La meva última classe d’escacs

La semana passada va ser la meva última classe d’escacs…. Bueno la meva última classe en aquest club, com li vaig prometre a José continuaré amb l’escacs…. Os volía dir que… que os trobaré a faltar moltíssim.

Odio les despedides, però són inevitables i per desgràcia només acaben de començar… Si algú m’hagués dit que trobaré a faltar Espanya o alguna cosa relacionada amb ella, mai li hauria cregut, però ara l’estimo i la considero el meu segon país, per els catalanistes vull afeguir que també estimo a Calalunya, (bueno… el meu escrit està amb català 🙂 ). Per mi un país no és un tros de terra i no trobaré a faltar el territori de Catalunya o d’Espanya, trobaré a faltar la gent, trobaré a faltar les festes, trobaré a faltar la meva família que es queda aquí, els amics, trobaré a faltar els cubates, el pernil salat, el pa amb tomaquet ;).., trobaré a faltar aquest món diferent que vaig conèixer i em va enamorar… Us trobaré a faltar a vosaltres també club Balàfia, que per a mi sou molt més que partides d’escacs, sino molt més… per mi vosaltres sou amics… Heu estat sempre tan comprensius i … i em deixaveu jugar encara que perdia totes les partides del últim campionat :$ (la vergonya del club)… Heu aumentat en mi el meu amor infantil pels escacs… Heu sigut un altra prova de que… de que els catalans no són tan dolents i que perque els hi estímis o rebutjes primer els hi has de conèixer…

Vosaltres sou com una família. Per desgràcia en l’institut no he sigut tan “benvinguda”, però amb vosaltres em sentia part de l’equip des del principi… Moltíssimes gràcies! No os podeu imaguinar el que significaven per a mi aquestes classes, campionats. I són molt poques les coses que em podran fer aixecar diumenge a les 8 del mati o renunciar a alguna festa pel mateix motiu també ;). Aquí he pogut apreciar coses a les que a Bulgària no els hi donava tanta importància. Aquí he pogut valorar el preu d’un ¨com estas?¨… Abans trobava molt normal anar al cole i ser amiga amb tothom, parlar amb tothom, però quan vaig vindre a Espanya no em van rebre gaire bé, al lloc de comprenció vaig rebre insults i em tractaven fatal, en l’altre institut no m’insultaven simplement passaven tots de mi, fins que un día una companya de classe em va dir: “vine amb nosaltres, perque no et quedis sola” i aixó, tan simple que pot semblar, em va emocionar i va tocar al meu cor… I aixis quan vaig vindre al vostre (al nostre) club ja tenía problemes de relacionarme amb la gent i em costava obrirme… No parlava gaire, a pesar de que ja havíen pasat 4 anys de que havia arribat aquí i ja havia trobat amics entre els catalans, estava asustada del nou ambient… Però vosaltres, m’heu rebut tan bé… Moltisimes gràcies! Gràcies al Andreu que a pesar de que em va dir que en teoria les classes són per nens, que vingués igualment en el club i m’apollava… Gracies al José, que m’explicava tan detalladament i amb paciensia el misteri del escacs… Gràcies a la Tere, que em tractava amb tan carinyo des del principi i quan veia que no parlava gaire, no passava de mi sino venia i feia tot el possible perque em sentiis millor… Gracies al Jordi, que com a àrbrit em deixava jugar a totes les partides en el meu primer camponat, encara que era només el primer… Gracies a Ricard que em va ensenyar que el rellotge no mossega i que no l’he de tenir tanta por, jaja… Gràcies a Jorgina, Marc, Dorin, Emili, Javi… Gràcies a tots, perque m’heu fet sentir part de la vostra familia, part de l’equip i em vau tractar tan bé… Per a mi a sigut (i encara hi és) un plaer formar part del CLUB D’ESCACS BALAFIA! Os desitjo molta sort en els propers campeonats i que continuareu sen tan bons, no només en l’escacs sino com a persones en la vostra (nostra) familia gran i espero creixent :)! I… a verure si feu algun sopar en els propers 2 messos (me queden tants més o menys).. Bueno… aixó era practicament el que os volia dir… Acabo abans d’ emocionarme massa… I … no em despedeixo, jo encara sóc part del club i vosaltres part del meu cor… I espero que ens tornarem a veure aviat… Abans de marxar si no hi haurà cap campeonat o sopar os passaré a veure algun divendres… Os enviaré postals de Bulgaria i .. si per fi algú em digui el codi que em demenen per a jugar en aquella pàguina que em vau passar, jugarem per Internet:)… Odio a les despedides i per això no dire adeú, sino fins aviat i esperaré de que sigui aviat… Bueno.. molta sort i.. si algun dia voleu visitar un tros del parais (es a dir a BULGARIA), m’alegraria d’ensenyaros la meva terra :)…

P.D: Quan guanya la copa del mon diré que he comensat desde Balafia :p

Ivi